Recomanacions de la SCL per a la conservació dels lepidòpters de Catalunya, especialment per a la gestió dels espais naturals

 

Introducció

Els lepidòpters, com altres insectes, són un grup clau en els ecosistemes. En primer lloc són majoritàriament consumidors de vegetació que tenen un paper important en el cicle de l’alimentació per als insectívors, com ocells i mamífers, i altres invertebrats. Aquest lligam amb els primers nivells de depredadors constitueix un equilibri que manté la vegetació en bon estat. La seva funció de pol·linitzadors és bàsica en moltes espècies vegetals. D’altra banda, des d’un punt de vista més cultural, han estat valorades per l’home positivament com a element del paisatge, especialment les papallones diürnes, i formen part del patrimoni natural que no tenim dret a eliminar per a les generacions futures. En aquest document es pretén de donar unes orientacions que al nostre entendre serveixin per a una bona gestió dels espais naturals, i, de forma concreta, indicar unes mesures que puguin ajudar a la conservació dels lepidòpters com a elements importants dels ecosistemes.

 

Mesures generals

El primer criteri, ja ben conegut i divulgat, que s’ha de tenir en compte és la conservació dels hàbitats en els que volem protegir les espècies tant vegetals com animals. Amb aquest criteri general, es pot determinar si qualsevol actuació sobre el territori serà o no positiva per a la conservació. És evident també, que mantenir la diversitat d’hàbitats és fonamental com a mesura general positiva.

 

Camins i carreteres

Els camins i carreteres tenen als seus vorals i marges una vegetació d’interès per la seva diversitat i que fa de frontera entre el vial i la zona de bosc, de conreu o de matollar. Són un element tampó reconegut per a una bona gestió tant de conreus, per evitar plagues, com d’espais naturals. Els marges constitueixen un nínxol ecològic de primer ordre per als lepidòpters (font d’aliment per a les erugues i font de nèctar per als adults). Actualment, es tendeix a eliminar els marges com a prevenció d’incendis. L’eliminació d’aquesta vegetació afecta a multitud d’invertebrats que hi viuen i s’hi alimenten, que al seu torn són aliment dels insectívors, especialment ocells. Aquesta actuació s’ha de fer amb el mínim d’intervenció de terreny, i en especial, només en llocs on els camins siguin molt freqüentats i presentin indicis clars de perill. Els senders i camins interiors de zones poc freqüentades s’haurien de tractar amb un mínim d’intervenció, només a fi de conservar el pas que faci falta. Quan sigui necessari fer-lo, el desbrossat dels laterals dels vials ha de ser de mida mínima, sense deixar-lo massa pelat. Si es desbrossen molts metres a banda i banda de camins i carreteres, el resultat és com si s’haguessin cremat força hectàrees, i els animals desapareixen, o directament, o per falta d’aliment. L’empobriment de la diversitat és general. S’ha d’evitar totalment aquesta intervenció en zones que siguin d’un interès senyalat per la fauna de lepidòpters i invertebrada que hi viu. La intervenció s’ha de fer durant els mesos de repòs de la vegetació i de la fauna, al final de la tardor o durant l’hivern. Mai a la primavera i a l’estiu. Finalment, cal evitar de fer camins i vials nous o ampliar-los en espais d’interès natural si no són molt necessaris, i sense que afectin a zones d’interès remarcable per als lepidòpters. Deixar els camins tradicionals mínimament conservats és prou adequat. Aquests insectes toleren la presència humana, però aquesta gairebé sempre afecta la conservació de l’hàbitat que ocupen.

 

Contaminació lumínica

Una causa d’extinció comprovada de la fauna lepidopterològica i d’altres insectes és l’existència de làmpades de vapor de mercuri, amb component ultraviolat, en l’enllumenat públic o privat. Els lepidòpters d’activitat nocturna i altres insectes senten una atracció potent envers aquest tipus de llum, que fins i tot els pot portar a deixar de realitzar la funció reproductora. Es coneixen molts casos de localitats amb llums d’aquest tipus en les quals any rera any han anat perdent diversitat de fauna fins a una gairebé extinció total de papallones nocturnes. S’han de substituir les làmpades de component ultraviolat per les llums grogues, sense aquest component. Una part positiva d’aquest canvi és que aquestes làmpades consumeixen menys electricitat que les altres, per això el canvi és molt positiu des de tots els punts de vista. Cal, doncs, incentivar als Ajuntaments i als particulars de masies i urbanitzacions per a que facin aquestes substitucions. Al mateix temps, cal evitar l’ús exagerat d’enllumenat públic, tant en quantitat de llums com en la seva intensitat, sovint exagerat respecte a les necessitats reals. Una campanya pel control de la contaminació lumínica s’ha dut a terme en molts municipis de Catalunya. (Vegeu www.celfosc.org).

 

Boscos i conreus

En la gestió de boscos i conreus s’ha de tenir en compte la presència de lepidòpters i d’altres invertebrats d’aquest hàbitats, que no sempre són perjudicials, com sol considerar-se majoritàriament. Mantenir la diversitat en aquests ambients és un factor important per a la conservació. El sotabosc és un hàbitat primordial de fauna lepidopterològica. Es coneix bé que també es considera un perill de cara als incendis (el que s’anomena “bosc brut”, quan en realitat és un bosc viu). Per tot plegat, la gestió dels boscos demana un equilibri d’actuacions, de manera que la neteja no sigui excessiva que arribi a deixar-lo completament pelat, com si hi hagués passat el foc per la part baixa. Aquest tipus d’actuació elimina una gran quantitat de fauna invertebrada, important per mantenir tot l’equilibri de l’hàbitat que hi està relacionat. Això és especialment poc adequat en els espais naturals, en els que, com el seu nom indica, s’han de mantenir amb la mínima intervenció possible. Les repoblacions forestals, que en els espais naturals no han de ser una actuació normal, s’han de fer amb espècies i varietats autòctones. Les espècies forànies o exòtiques són una font de plagues i de patògens que empobreixen la vegetació natural del lloc. L’ús d’espècies autòctones també s’hauria d’estendre en carrers, parcs, jardins, parterres, talussos i tanques que estiguin en zones d’influència dels espais naturals. En els conreus, ja hem comentat la importància de conservar la vegetació espontània dels vorals i marges, que s’ha comprovat que ajuden a una bona gestió agrícola i a la disminució de plagues. Uns hàbitats molt favorables per als lepidòpters són els camps abandonats i els prats de dall, que s’haurien de mantenir amb desbrossaments periòdics, però no massa freqüents.

 

Plaguicides i insecticides

Evidentment, la gestió de l’ús de plaguicides, insecticides, pesticides o herbicides és  molt important de cara a la conservació dels lepidòpters. Una actuació exagerada, indiscriminada  i sense control adequat del territori on s’aplica pot causar una gran pèrdua de diversitat a la zona, que serà difícil i llarg de recuperar. Per tant, s’ha de planificar adequadament tota la gestió. Les zones d’interès per a la fauna de lepidòpters haurien d’estar excloses de qualsevol tractament.

En primer lloc, la necessitat d’aplicar un tractament d’aquest tipus ha de ser molt evident, sense que hi hagi influències o interessos aliens. Moltes vegades, el mateix cicle natural pot eliminar un excés de població d’alguna espècie massa desenvolupada. L’extensió de la zona a aplicar ha de ser la mínima possible. El temps de duració també ha de ser el convenient sense estendre’s més del compte. Tot plegat ha de ser planificat per disminuir al mínim l’impacte sobre el medi.

El mètode que s’hauria d’utilitzar en cas d’una plaga important és el selectiu i específic, que actualment està ben desenvolupat per mitjà de l’ús de les feromones. Pot ser que sigui més costós, però creiem que en un espai natural protegit, la conservació ha de merèixer el nivell de despesa que faci falta.

Un aspecte d’aquest tema és que aquestes activitats depenen de diverses administracions (agricultura, municipis, medi ambient i altres). La coordinació de les diverses parts és important i les administracions dels espais naturals haurien d’assolir aquesta funció de control detallat de cada actuació.

 

Recol·lecció de lepidòpters

Tot i que la recol·lecció no sol ser una causa de davallada de poblacions, si no és en casos de gran escassetat provocada per altres motius, en els espais naturals s’ha de vigilar que es faci amb el permís corresponent i per motius d’estudi. Els serveis tècnics de l’espai natural han de conèixer i controlar aquestes activitats.

Així mateix, existeixen unes normes de recol·lecció que contemplen els aspectes que s’han de tenir en compte per no perjudicar la fauna i els hàbitats i les condicions ètiques per a la realització d’aquesta activitat.

Vegeu Normes per a recollir insectes en aquesta pàgina web.

 

Conclusió

Aquestes recomanacions exposen criteris ja coneguts de tots els interessats en la conservació del medi natural, però ens ha semblat convenient tenir-los presents i exposar-los per a que s’apliquin convenientment i de forma general.

La SCL es posa a disposició de les parts interessades per a qualsevol consulta o assessorament al respecte.