Història

Precedents

La lepidopterologia ha tingut a Catalunya un desenvolupament remarcable, des de fa molts anys. Podem recordar els treballs de M. P. Graells, M. Cuní i Martorell, B. de Feisthamel, M. Martorell i Peña, J. M. Bofill, A. Codina, O. C. Rosset, S. Maluquer, I. de Sagarra, J. Vilarrúbia, M. de Ibarra, H. Flores, L. Doménech, J. Vives…

La major part d’ells va trobar una entitat en la qual desenvolupar la seva activitat i que va donar prestigi a les Ciències Naturals al nostre país: la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN).

L’any 1939, després de la guerra civil, la desaparició d’institucions i la precarietat dels mitjans va provocar la dispersió dels  lepidopteròlegs, els quals van continuar una tasca més aviat aïllada i molt meritòria pel poc reconeixement amb que es veia premiada. Com a exemple paradigmàtic d’aquesta situació podem citar el fet que la valuosa col·lecció de Mariana d’Ibarra va anar a parar (1964) a l’American Museum of Natural History de Nova York.

La comissió de Lepidopterologia de la ICHN

La represa de les institucions culturals catalanes va prendre una nova empenta als anys seixanta. Així, la ICHN torna a revitalitzar-se el 1972. Va ésser al si d’aquesta entitat, que un reduït grup de joves va constituir-se en l’origen de l’actual SCL i va fundar la “Comissió de Lepidopterologia de la ICHN” (1976), integrant també els lepidopteròlegs de la generació anterior, dels quals es va recollir la seva llarga experiència.

Fundació de la SCL

Diferents motius, una necessitat d’especialitzar-se més en el camp de la lepidopterologia i un desig d’actuació més independent, va portar a la Comissió a convertir-se en la Societat Catalana de Lepidopterologia com a entitat autònoma (1978), però volent mantenir clarament els principis que regeixen la ICHN: rigor científic, arrelament al país, entre d’altres. Per això, la nova societat, des de l’inici, va ser admesa com a entitat adherida a la ICHN.