Normes per a recollir insectes

Amb la pèrdua contínua d’hàbitats naturals com a resultat del desenvolupament de l’activitat humana, cal considerar l’actualització i tenir present unes normes amb la intenció de conservar la fauna entomològica i en especial, els macrolepidòpters. En moltes zones, la pèrdua ha estat tan important que la recol·lecció, normalment amb efectes trivials, en l’actualitat podria afectar la supervivència d’una o més espècies, si es continués sense cap limitació. Els entomòlegs, acceptant aquestes normes, es veuran com un cos de naturalistes que tenen una contribució positiva i responsable en la tasca de conservació de la Natura. Es demana a tots els entomòlegs d’assumir les normes següents, de perfeccionar-les i de procurar observar-les en la pràctica.

1. RECOL·LECCIÓ: PRINCIPIS GENERALS

1.1 No s’han de sacrificar més exemplars dels que siguin estrictament necessaris per a cada propòsit.
1.2 Els insectes identificats ràpidament no cal sacrificar-los si la finalitat és solament un examen o comprovar la seva presència. Els insectes s’examinen vius i es deixen anar al lloc on han estat capturats.
1.3 No s’han d’agafar les mateixes espècies en quantitat, en una mateixa localitat, any rera any
1.4 Cal no destruir els predadors, reals o suposats, ni tampoc els paràsits dels insectes.
1.5 En fer la recol·lecció, no agafeu mai tots els exemplars que trobeu; deixeu-ne tants com sigui possible per tal que la població pugui recuperar-se.
1.6 Actualment, la fotografia és una alternativa acceptable i estesa de la recol·lecció, sobretot en el cas dels ropalòcers.
1.7 Cal evitar la captura d’espècimens per a intercanviar o regalar a d’altres col·leccionistes, si no és per motius científics.
1.8 Els insectes per a fins comercials han de procedir de cultius. Els insectes no s’han de fer servir en la manufactura de “joies”

2. RECOL·LECCIÓ D’ESPÈCIES RARES I EN PERILL

2.1 Les entitats científiques, grups de treball o estudiosos de l’entomologia haurien de confeccionar llistes d’espècies rares i en perill en les seves àrees d’estudi, donar-les a conèixer i actualitzar-les periòdicament. Aquestes espècies no s’han de recol·lectar.
2.2 Els exemplars de diferents formes locals de Macrolepidoptera, particularment ropalòcers, s’han de tractar amb les mateixes restriccions que s’han citat anteriorment.
2.3 Els col·leccionistes haurien de trobar nous terrenys de recol·lecció en comptes d’agafar espècies rares o locals de llocs ja ben coneguts i potser massa explotats.
2.4 Les troballes d’espècies rares trobades en noves localitats s’haurien de comunicar a les entitats que semblin apropiades a fi de contribuir a la seva conservació. És suficient de donar la localització per mitjà del reticle U.T.M. 10×10.

3. RECOL·LECCIÓ AMB LÀMPADES I TRAMPES LLUMIN0SES

3.1 Les captures fetes amb làmpada, cal que no es sacrifiquin per a un examen posterior, si no és per motius d’estudi científic.
3.2 El trampeig viu, per exemple amb material pintat amb ou, és el sistema de recol·lecció preferible. Els anestèsics són perillosos i no s’haurien d’emprar.
3.3 Després d’examinades, les captures s’han d’alliberar a les fosques i lluny de les trampes, preferiblement en espais amb herba alta i mai en gespes o superfícies nues.
3.4 Els insectes que no es vulguin no s’han de donar als peixos o als ocells o mamífers insectívors.
3.5 Si una trampa per a fins científics es troba agafant innecessàriament espècies rares o formes locals, s’ha de canviar de lloc.
3.6 Les trampes i les làmpades se situaran adequadament per no molestar a ningú i per no causar cap ensurt.
3.7 Les trampes s’han de retirar sempre, un cop acabada la recol·lecció. Una trampa abandonada, pot extingir, en poc temps, diverses espècies d’una localitat.

4. RECOL·LECCIÓ: PERMISOS I CONDICIONS DE TREBALL

4.1 Demaneu sempre els permisos de recol·lecció que siguin necessaris o obligatoris a l’administració territorial corresponent i compliu les normatives establertes.
4.2 Demaneu permís al propietari o ocupant quan aneu a recol·lectar en terrenys privats.
4.3 Compliu sempre les condicions posades pel qui ha donat el permís de recol·lecció.
4.4 Si heu visitat reserves naturals o llocs coneguts d’interès proteccionista, doneu una llista de les observacions a l’autoritat responsable.
4.5 Quan es vagi a reserves naturals és particularment important d’observar el que es diu a l’apartat 5

5. RECOL·LECCIÓ: DANYS A L’ENTORN

5.1 Procureu de no produir danys al medi ambient. Recordeu l’interès que pot tenir per als altres naturalistes. Aneu amb compte amb els nius, especialment d’ocells, i amb la vegetació, sobretot amb les plantes rares.
5.2 Per a buscar larves d’insectes, no sacsegeu mai els arbres o arbusts de manera que puguin caure branques o fullatge. Una forta remenada de les branques és menys perillós i més efectiu.
5.3 Els coleopteròlegs i els que treballen sobre fusta morta han de deixar les escorces mogudes i el material estudiat en la forma més semblant possible a com estava al començament. Cal no estudiar tota la fusta morta d’una localitat.
5.4 S’han de tornar les pedres, fustes i escorces aixecades a la seva posició inicial.
5.5 Les plantes d’aigua i les molses estudiades s’han de deixar en el seu propi hàbitat. El material remogut de piles de deixalles vegetals s’ha de deixar igual i no estendre’l.
5.6 Els brots, les branquetes i el fullatge que es necessitin per a aliment o altres menesters, s´han de tallar netament amb podadora o tisores, en comptes d’esqueixar-los.
5.7 El “sucre” no s’ha de fer servir perquè deixa els troncs i l’altra vegetació innecessàriament bruta.
5.8 Desplegueu una cura particular quan busqueu espècies rares.

6. CRIA

6.1 La cria a partir d’una femella fecundada o d’una parella captiva és millor que agafar una sèrie d’espècimens al camp.
6.2 No agafeu més larves o altres formes de vida que les que pugueu criar amb l’aliment que aconseguiu.
6.3 Els insectes que s’hagin criat i no es vulguin, s’han de deixar anar a la localitat d’origen i no a qualsevol lloc.
6.4 Abans d’intentar d’establir noves poblacions o reforçar les que ja existeixen, s’ha de consultar les entitats o autoritats competents.